Arriba l’hora de l’avaluació

Desprès de tot l’aprenentatge ve sempre l’avaluació. Moltes vegades ens posem nerviosos davant d’un treball, d’un examen, d’una presentació, etc. Sempre és difícil ser avaluat: serà una avaluació justa, es reflectiran els meus coneixements, tindré sort, etc. Hi ha molts tipus diferents d’avaluar que he anat patint al llarg de la meva vida com a estudiant i n’hi ha alguns millors que d’altres.

Sempre he viscut l’avaluació continuada; desprès de fer una sèrie de classes i treballs un examen resum que no és tot el pes de la nota. Aquest sistema sempre m’ha agradat molt, el trobo molt còmode, ja que m’agrada anar treballant durant tot el curs i no jugar totes les cartes al final.

Els tipus d’exàmens que he fet han sigut tots ben diferents. Els que m’agraden menys són els tests d’elecció múltiple, ja que sempre hi ha preguntes trampa que et fan equivocar-te i baixar la nota, a part, no has d’entendre les coses, senzillament empollar-les. També he fet exàmens d’omplir buits, aquests m’agraden depenent de l’assignatura; no és el mateix un examen d’història on els buits són dates o noms de generals que un examen de llengua on els buits són formes verbals que pots intuir, pronoms febles o relatius. Des del meu punt de vista, els exàmens de llengua que són més fiables són aquells on has de practicar totes les teves destreses en aquella llengua; exàmens complerts, per dir-ho d’alguna manera. En aquest tipus de proves hi ha una part d’escriptura, una de comprensió lectora, una de comprensió oral i finalment i si és possible, una d’expressió oral.

Mai he fet cap prova de nivell oficial de cap llengua estrangera, però la setmana passada em vaig examinar del nivell D de català i trobo que l’examen no és gaire encertat. No és una prova de nivell sinó una prova de filòleg on et demanen que sàpigues català antic i les paraules més rebuscades dels diccionaris que o bé s’utilitzen en camps molt específics, o bé no s’utilitzen mai. Pel que fa a la part oral trobo que està prou bé. Has de llegir un text en veu alta i després donar la teva opinió sobre un tema com si estesis en un debat. Si no estàs molt nerviós és una bona prova.

Deixant de banda els exàmens, hi ha un mètode d’avaluació que m’agrada molt: els treballs, ja siguin individuals o en grup. Els treballs poden ser de tipus molt diferent, poden ser més teòrics o més de recerca, però gairebé tots els treballs que he fet al llarg de la meva vida m’han aportat més que la memorització i recitació d’un temari en un examen. El treball més llarg que he fet mai va ser el treball de recerca del batxillerat. El vaig fer sobre la presència de l’anglès a la publicitat de TV3 i més el vaig fer en anglès. La veritat és que vaig aprendre moltíssim: sobre el món de la publicitat i el màrqueting lingüístic, sobre com fer un treball i vaig aprendre anglès més acadèmic del que estava acostumada a fer servir (60 pàgines en anglès vulguis o no et fan aprendre moltes coses).

Bé doncs, aquesta és la línia d’avaluació que han seguit els professors de la meva vida, si algun dia sóc professora sé que serà una tasca difícil dissenyar un mètode d’avaluació vàlid i fiable, però segur que serà una feina enriquidora.