Recursos per l’aprenentatge de llengües

Per aprendre una llengua són molt importants els recursos que s’utilitzen per assolir les competències bàsiques: comprensió i expressió oral i escrita. A continuació presentaré breument els recursos que utilitzaven els meus professors per treballar cada àrea.

Comprensió oral

Des del meu punt de vista entendre bé una llengua és molt important, entendre als seus parlants i poder rebre bé la informació que et volen transmetre. Els primers imputs orals que vaig rebre en llengües estrangeres eren cançons. La música és una bona manera d’escoltar una llengua i la cultura que l’acompanya. A primària, els professors van afegir recursos auditius i també ens feien escoltar diàlegs, sempre amb vocabulari i estructures senzilles. Més endavant, vàrem començar a escoltar també programes de ràdio; parlaven tant ràpid que era impossible entendre a la primera tot el que deien. Alguns professors també utilitzaven vídeos de YouTube per tal que escoltéssim produccions reals, això m’agradava molt perquè solien ser molt interessants. Sens dubte, el meu recurs preferit per practicar la comprensió oral són les pel·lícules i les series de televisió, m’encanta sentir les veus originals, sentir com parlen els actors nadius anglesos o francesos i aprendre paraules noves cada cinc minuts. Finalment, he de dir que l’època de la meva vida en la qual he escoltat més gravacions per fer exercicis de comprensió oral és la de segon de batxillerat. L’objectiu primordial era preparar-nos per la selectivitat i cada setmana ens feien escoltar tres listenings. Era molt avorrit però als exàmens de selectivitat vaig notar tot aquell esforç, no em costava gens entendre i processar el que deien les veus.

Expressió oral

La part d’expressió oral és la que costa més al principi, més que res per vergonya de parlar malament davant dels altres. En aquest sentit, els meus professors van fer molt bona feina. De petits fèiem simulacions i jocs de rol a classe en els quals cadascú adoptava un paper diferent i havíem de parlar amb els nostres companys per demanar alguna cosa, donar alguna ordre o explicar algun fet. Una altre activitat que trobava molt interessant eren els debats, a part de parlar expressàvem la nostra opinió sobre algun tema que ens interessava, era molt divertit i apreníem molt. Cap a tercer d’ESO ens van introduir al món de les presentacions orals, en fèiem una o dues cada trimestre. Per tal que perdéssim la vergonya, la primera del curs sempre era sobre un tema lliure amb el qual ens sentíssim còmodes (òbviament jo sempre parlava de vela). Crec que són l’experiència més enriquidora que tinc d’activitats d’expressió oral, vaig perdre tota la vergonya de parlar davant de la classe i a buscar recursos si m’oblidava del que volia dir, a part, sempre és interessant que els companys t’escoltin i viceversa.

Lectura / comprensió escrita

Durant els meus primers anys com a lectora, igual que molts de vosaltres, vaig fer-ho sempre en veu alta. Quan vaig aprendre a llegir ho feia sempre davant dels meus pares, professors o companys de classe. Quin món, el dels primers contes en veu alta...

Fer una bona lectura d’un text és clau en la nostra vida: llegir les instruccions de qualsevol aparell, entendre bé qualsevol contracte que signem, ser capaços d’interpretar les notícies del nostre voltant, etc.

Els meus professors sempre m’han fet practicar la lectura, a part que a mi m’agrada molt practicar-la pel meu compte. Els primers exercicis que fèiem eren els de llegir petits textos a classe, “cada alumne una frase”.  Quan ja érem capaços de no dir en veu alta totes les lletres que veiem ens van introduir els exercicis de comprensió lectora: cadascú llegia el text en silenci, contestàvem unes preguntes i després ho comentàvem tots junts. Més endavant, ens van introduir algun exercici d’ordenació de paràgrafs, però en general no era el recurs més utilitzat.

Penso que per ser un bon lector i entendre tot el que llegeixes has de llegir a classe, a casa, al metro, al tren, a tot arreu.

Expressió escrita

Desgraciadament, a l’escola no es potencia gaire l’expressió escrita. Totes les tasques són molt guiades i poc imaginatives. Les primeres redaccions que vaig fer eren curtes i molt guiades, i sempre havíem d’incloure una paraula nova d’un diccionari. Mai he fet un taller d’escriptura però m’agradaria molt fer-ne algun; aprendre tècniques de narració, com trobar les paraules que tinc en ment, etc.

L’expressió escrita és un camp que es podria treballar molt més des de les escoles. Es podrien fer redaccions en les quals han de sortir cinc paraules concretes que no tinguin res a veure, parlar d’una cosa sense mencionar-la, parlar de sentiments, etc.

Sempre he concebut l’escriptura com una activitat molt individual fins a la universitat, on hem hagut de fer molts treballs en grup i fer pràctiques en parella en les quals el teu company assumia el rol de corrector. De vegades no ve gaire de gust que et senyalin els errors del teu text, però la veritat és que s’aprèn molt dels companys i és una bona manera de millorar.