Les meves classes

Sempre he pensat que planificar una classe i un curs no és feina gens fàcil; sempre he admirat als professors que feien una planificació estructurada i amb sentit. Ara que m’ho miro des d’un punt de vista més adult i reflexiu m’adono que he tingut de tot, desde cursos sense cap ni peus fins a cursos que des del meu punt de vista eren excel·lents.

Sense cap mena de dubte diré que la gran majoria de classes en les quals he fet d’alumne he experimentat la programació per objectius. Al principi de cada tema dels llibres de l’escola hi havia els objectius que haviem d’assolir, en cada guia docent de les assignatures que he cursat a la Pompeu hi ha els objectius que hem d’assolir. Totes les activitats de classe que feiem i que fem ara tenen com a fi arribar a uns objectius.

De la taxonomia de Benjamin Bloom, mai n’havia sentit a parlar. Si observem amb detall els sis passos que s’han d’anar fent consecutivament no és gaire diferent al que feiem a l’escola, tot i que és difícil determinar si seguiem aquest ordre i si passavem per tots els estats dels quals parla Bloom. M’agrada molt el fet que distingeixi entre aprenentatge mecànic i analític, ja que trobo que són dos nivells d’aprenentatge diferents i que cal remarcar.

Pel que fa a les classes de les meves llengues maternes, les pràctiques d’anàlisi gramatical han estat sempre de caràcter deductiu. El professor ens explicava les regles gramaticals, ens en posava alguns exemples, feiem alguns exercicis i ell veia si ho havíem après tot o no. El mètode inductiu potser és més distret per als alumnes i els obliga a pensar per ells mateixos, la norma a partir dels exemples vistos a classe. No sé perquè no s’aplica més aquest mètode a les aules perquè penso que seria més productiu per als alumnes i els obligaria a reflexionar i pensar més.

M’hagués agradat que moltes de les meves classes fòssin més dinàmiques, amb més activitats pràctiques, treballs per projectes, algunes pràctiques controlades i menys presentació d’ítems, odiava les clasees on només escoltàvem i preniem apunts. Tot i així estic contenta amb els resultats personals que vaig adquirir durant les classes de la primària, l’institut i ara, la universitat.