Ensenyar i aprendre en línia

En un món tan informatitzat, globalitzat i depenent de les tecnologies com en el que vivim és inevitable que s’hagi començat a ensenyar i aprendre en línia. Trobem des de petits cursos d’idiomes, cuina, escriptura, etc., fins a carreres i màsters universitaris. Personalment no sóc gaire amant de les noves tecnologies i m’agrada anar a classe amb paper i bolígraf, però no puc negar el gran pas endavant que significa que el món de l’educació s’estigui adaptant a la tecnologia que ens envolta. És necessari.

Mai he fet un curs sencer en línia de res, la meva poca experiència amb aquest món són les aules Moodle, que com bé sabeu són un tipus d’Entorn Virtual d’Aprenentatge. Les he fet servir per descarregar recursos que penja el professor, per entregar treballs (m’agrada molt el sistema però no es pot fer en totes les assignatures), fer algun test en línia i intercanvis d’opinions amb els companys a través dels xats de Moodle. Al meu institut ja havíem fet servir aquest portal en un parell de cursos i la veritat és que no m’agradava gaire. Ara que estic a la universitat penso que és una peça clau en totes les assignatures; veus tots els avisos dels professors, és molt més fàcil aconseguir materials, una bona manera d’entregar treballs si estàs lluny, etc.

Finalment, per acabar aquesta entrada i tancar el meu bloc, m’agradaria parlar de les xarxes socials. Hi ha qui diu que de vegades t’ajuden a aprendre una llengua; podria ser així però degut a l’ús que en fa la gent, ajuden a desaprendre. Si et poses el teu facebook en portuguès o italià acabaràs aprenent algunes paraules, però si mires el mur de tothom veuràs beles amb b, makas amb k i a i tot tipus de bestialitats que et fan posar les mans al cap o que t’entren dins el cervell i després les escrius tu (que és el que sol passar amb la gent). Com he dit abans, si en féssim un altre tipus d’ús aquestes xarxes serien un bon complement per les llengües, però tal com les utilitzem les destrossen.