El fil conductor dels cursos de llengua

Cada vegada que escric en aquest bloc he de recordar moltes coses de l’escola, algunes bones i d’altres no tant bones. Recordo el primer dia de curs de moltes assignatures: “mireu tots l’ínex del vostre llibre de text; aquests són els temes que tractarem i els subtemes que hi haurà dins de cadascun”. Semblava que fossin una infinitat de temes, una infinitat de conceptes, lectures, exercicis, etc., però a mesura que avançava el curs els anavem tractant tots i no era tant feixuc.

Tots els cursos seguien un fil conductor basat en centres d’interès (tot i que de vegades alguns temes no eren del nostre interès). “Unit 1: sports”, “Unit 2: food”, “Unit 3: trips around the world”, etc. Poso l’exemple de l’anglès perquè és el més senzill, però en les classes de català i castellà també era així; en comptes de ser temes tan trivials eren etapes del català, períodes literaris, etc.

Els llibres de text seguien tots una mateixa estructura: una lectura sobre un tema, un apartat de vocabulari relacionat amb el tema, estructures gramaticals que s’utilitzaven en el tipus de lectura que haviem fet, etc. Tot estava molt ben interrelacionat i realment apreníem coses.

Quan els professors volíen sortir (i que sortíssim) de la rutina ens feien fer activitats més comunicatives com inventar diàlegs o fer projectes com grabar un programa de televisió o ràdio. A primer de batxillerat vaig tenir una molt bona experiència amb aquest tipus d’activitats. Vàrem fer un programa de cuina i cada grup de treball presentava i feia una recepta; a mi em va tocar fer una coca i recordo que en el vídeo es veia com em queien els ous a terra i la meva companya omplia el terra de farina. A part de les anècdotes de grabar, ens vàrem esforçar molt intentant pronunciar bé davant la càmera, buscant vocabulari del món de la cuina i utilitzant les formes gramaticals correctes.

Penso que està molt bé l’ensenyament basat en centres d’interès, normalment els alumnes presten més atenció i les classes són més divertides i profitoses; tot i que fer activitats per trencar la rutina és molt important per la motivació de l’alumne.