Metodologíes d'ensenyament

Cada dia aprenem coses noves, més interessants o menys. L’altre dia a classe vàrem tractar les metodologies d’ensenyament de llengües, algunes les he viscut en primera persona però no en sabia els noms, i d’altres no les coneixia gens, ni tan sols n’havia sentit a parlar.

La gramàtica-traducció l’he viscut en varies assignatures de llengua durant la meva vida, sobretot en les classes de francès de batxillerat. Fèiem exercicis de traduir literalment frases del francès al català i memoritzàvem grups de paraules que de vegades no sabíem ben bé que volien dir. Per sort no totes les classes eren així, però la veritat és que, en genera les classes no eren gaire comunicatives i no vàrem aprendre a parlar.

El mètode directe era el que feien servir els primers professors que vaig tenir de català i castellà i més endavant alguns professors d’anglès i francès. Era un sistema molt intuïtiu en que apreníem frases i paraules d’ús diari. En el cas de les llengües estrangeres aquestes eren la única llengua de la classe, el professor mai s’adreçava a nosaltres en català o castellà. Apreníem parlant d’objectes del nostre voltant immediat o quotidià i a partir d’un mot fèiem associacions de paraules (mare à pare, tiet, tieta, etc.). El més important de tot era que els alumnes aprenguéssim.

L’enfocament oral i situacional, que des del meu punt de vista és força semblant al mètode anterior, també l’he viscut en alguna classe de llengua estrangera; sobretot en classes extraescolars amb una noia nadiua. Primer apreníem a entendre i a produir oracions bàsiques i la teoria venia desprès. La oralitat era molt important a l’aula i fèiem tasques de listenig, repetició de petites frases o contes curts i moltes preguntes.

Finalment, també he viscut en primera persona els enfocaments comunicatius. Fèiem activitats relacionades amb aquest enfocament en les quals la producció i la comprensió eren vitals. El record més clar que tinc d’una activitat d’aquest tipus eren els debats a classe. Escollíem un tema d’interès entre tota la classe i llavors ens dividíem entre gent a favor i gent en contra. A partir d’allà havíem de presentar els nostres arguments i rebatre els dels altres amb l’ajuda del professor que feia de moderador del debat.

Un altre mètode que m’agradava molt era el treball per projectes. A tercer d’ESO vàrem fer un projecte en grups que consistia en planificar un viatge a algun país anglòfon. Havíem de dissenyar tota la ruta, buscar hotels, vols, pressupostos de tot, etc. Era molt interessant perquè apreníem coses culturals, tant de menjar com d’art i  maneres de viure i a part era molt divertit perquè ens imaginàvem que algun dia podríem fer aquell viatge. El que vaig organitzar juntament amb el meu grup era a Londres (poc originals, si).

Doncs bé, aquests són alguns dels mètodes amb els quals m’he anat trobant durant la meva vida com a alumna de llengües. Si algun dia soc professora, evitaré de ben segur el mètode gramàtica-traducció, a part de no ser gaire divertit no coneixes la llengua. Des del meu punt de vista seria ideal anar adaptant activitats de cada mètode en cada etapa de l’aprenentatge.