A, B, C

És molt important com aprenem les llengües, quin imput rebem, què fan els nostres pares o familiars per ensenyar-nos el que poden, què fem a classe i quins materials didàctics utilitzen els nostres professors, etc. Aquesta entrada va dirigida precisament a això, als materials que he vist durant el meu aprenentatge de llengües i veure com he anat fent produccions lingüístiques.

Les meves llengües maternes

Provablement, les primeres lletres que vaig veure escrites tan en català com en castellà varen ser a casa. Un conte cada nit. Avui en català, demà en castellà.

El fet que els meus pares m’expliquessin tants contes és un dels motius pels quals vaig començar a estimar les lletres i les llengües. La veritat és que els agraeixo molt aquell esforç que feien al passar tantes hores amb mi abans d’anar a dormir, llegint mil històries i canviant els finals i inventant personatges quan convenia.

Recordo un dels meus contes preferits quan encara no sabia llegir: La venedora de llumins. Me’l havien llegit tantes vegades que el podia recitar de memòria i sempre que hi havia algun familiar que no sabia que encara no havia après a llegir el recitava en veu alta mentre passava les pàgines i tots deien: oohh!!! Tan petita i ja llegeix??

Després a l’escola ens van ensenyar l’abecedari i entre els mestres i l’ajuda dels meus pares vaig poder llegir els contes de veritat. El pitjor eren els llibrets de cal·ligrafia: a, e, q, la Marta va anar a la platja, en Marc jugava al jardí, etc. De fet, ara encara em farien falta, els que heu vist la meva lletra ho enteneu!!

A l’escola utilitzàvem els llibres de Vicens Vives, tan en català comen castellà; de fet, en moltes altres assignatures també. Durant l’ESO i el Btx català i castellà eren de les meves assignatures preferides. Fèiem lectura, presentacions orals sobre llibres, gramàtica, lèxic, etc.

Let’s learn English

Com ja us vaig explicar a la primera entrada, vaig començar a aprendre l’anglès durant la primària. El meu primer llibre d’anglès es deia Big Red Bus. Teníem un Pupil’s Book on hi havia tota la teoria i un Activity Book on hi havia tots els exercicis que havíem de fer. Un fet que anava molt bé per diferenciar-los era que el llibre d’exercicis era en blanc i negre i el de teoria era en color, així com que érem petits no havíem d’estar preguntant constantment quin llibre era quin. Més endavant en fèiem servir un que es deia Thumbs up!. Tots seguien una estructura molt semblant: començava la lliçó amb unes vinyetes de còmic per llegir o un text que a part també estava gravat en el cd de la professora, seguien amb un apartat de vocabulari, un petit de gramàtica i una activitat final que sempre era diferent.

Els dos cursos de Batxillerat varen ser els més productius de tot l’aprenentatge escolar d’anglès. Cada trimestre llegíem dos llibres, un que escollíem nosaltres i un obligatori que sempre era d’aquelles versions adaptades per a estudiants. Tot i ser obligatoris les professores els triaven força bé: Pride and Prejudice, The Picture of Dorian Gray, etc. Tot clàssics de la literatura anglesa.

Una de les millors activitats que vam fer va ser crear un bloc. En vàrem crear un a final de curs que era com un portfolio on hi havia recollides totes les nostres redaccions del curs i els vídeos de les presentacions orals i un altre en el qual cada setmana fèiem entrades lliures sobre els temes que volíem. Us adjunto els dos links per si els voleu veure:

Portfolio: http://portfolio-marina.blogspot.com.es/

Bloc (líving in my dreams): http://livinginmydreams-114m.blogspot.com.es/

Est-ce que tu parles français?

El francès no el vaig començar a estudiar fins a quart d’ESO en una assignatura optativa. No fèiem servir cap llibre de text, ja que el professor havia fet un dossier amb fitxes de vocabulari bàsic, nocions de gramàtica senzilles, etc. Miràvem alguna pel·lícula i escoltàvem cançons en francès, era una classe divertida per fer que ens comencés a agradar la llengua veïna. Durant el batxillerat també vaig escollir el francès com a assignatura optativa i llavors si que teníem llibre de text, el Rond Point. La veritat és que el meu aprenentatge d’aquesta llengua a l’escola va ser força light, on he après més ha sigut a la universitat i amb els cursos del PIE.

I ara, què?

Doncs a continuar estudiant!!