Jo i les meves llengües

Des que som nadons comencem a mirar, tocar, olorar, assaborir i escoltar; gràcies a aquests cinc sentits experimentem amb el nostre entorn i anem entenent tot el que passa al nostre voltant. Gaudim dels colors vius de les flors, del tacte suau dels ossets de peluix, del gust dolç de la fruita, de les notes musicals i de tot allò que és nou per nosaltres. Comencem a desxifrar el món.

Des del meu punt de vista, una de les habilitats més sorprenents de l’espècie humana és com els nens aprenen a desxifrar els sons estranys que emeten els adults del seu voltant; les llengües. I d’això mateix tractarà aquest bloc, de les llengües que he après des de petita i com les he après.

Em dic Marina i visc a Sant Pere Pescador, un petit poble situat al paradís de l’Empordà. Sóc estudiant de 3er curs de Llengües Aplicades i aquest bloc és per l’assignatura Ensenyament de Llengües.

Quan era petita, a base d’escoltar els meus pares vaig aprendre el català, la meva llengua materna i la que parlo més sovint durant el meu dia a dia. De tota manera, a casa els avis es parlava en castellà, així que vaig aprendre a desxifrar aquesta segona llengua que parlo amb alguns familiars i molts amics. Actualment em considero bilingüe del català i el castellà.

Sempre m’ha agradat molt parlar, soc una xerraire apassionada i m’agrada parlar amb tothom; per això penso que és molt important estudiar alguna llengua a part de la materna. Tot i que m’agradaria parlar moltes més llengües, parlo l’anglès i el francès. Segurament aquestes són les meves dues llengües estrangeres perquè són les típiques que s’ensenyen a l’escola catalana com a llengües estrangeres. L’anglès m’aporta molt perquè en la societat en la qual vivim em puc comunicar gairebé amb tothom, i el francès és fantàstic perquè el parlen al país del costat i a part trobo que és una llengua molt bonica.

Mai m’he examinat per obtenir un certificat en alguna d’aquestes dues llengües, però segons el que he fet a la universitat d’anglès tinc un nivell equivalent al C1 del MCER i de francès tinc un nivell equivalent al B2.

El català i el castellà els domino a la perfecció ja que són les dues llengües en les quals he rebut l’escolarització. La gran majoria de classes les he rebut en català. Ara mateix estic estudiant per examinar-me del nivell D de català, així, si m’ho demanen en alguna feina podré provar el meu nivell en aquesta llengua.

A l’escola va ser on vaig començar a aprendre de manera formal l’anglès, ja que abans l’havia sentit en cançons i en els estrangers que venen a l’estiu i sabia dir paraules com hello, my name is Marina, banana, mum, dad, etc. Ara fa uns quinze anys que l’estudio. El vaig començar a aprendre durant la primaria i la Eso, però el nivell que dona l’escola és molt baix i em varen apuntar a classes amb una noia anglesa. No fèiem gramàtica ni coses avorrides; escoltàvem cançons i jo escrivia tot el que deien, fèiem jocs de vocabulari, i sobretot, xerràvem i xerràvem. Vaig aprendre molt perquè parlàvem anglès real. Ho vaig poder comprovar quan vaig anar a passar dues setmanes a Irlanda, tot el que havia après amb la noia anglesa havia servit, entenia als nadius. L’experiència més enriquidora que he viscut en relació amb aquesta llengua són els quatre mesos d’Erasmus que vaig fer l’any passat a Glasgow, Escòcia.

El francès fa menys temps que l’he començat a estudiar, deu fer uns sis anys, però de manera molt vaga. On realment l’he perfeccionat és a la universitat i amb cursos complementaris. Així he après unes bones bases i el puc practicar i entendre perfectament. Durant l’estiu és una llengua que parlo molt perquè treballo en una escola de vela i molts dels meus alumnes són francesos. A l’escola de vela també practico l’anglès, però no sol ser amb nadius sinó amb holandesos o alemanys, per tant, no aprenc tant com amb els francesos.

Com heu pogut veure, he estat alfabetitzada en l’alfabet llatí i per ara és l’únic que conec. En un futur m’agradaria aprendre moltes més llengües, però per temps segurament només n’aprendré dues o tres més. Aquest estiu vaig començar un curs d’alemany però el vaig haver de deixar perquè no tenia temps.

Moltes vegades em plantejo on seré, que faré i què passarà d’aquí uns anys; però ningú ho sap. La meva situació serà el que vagi treballant en el present. D’aquí uns anys m’agradaria haver après varies llengües, haver descobert diverses maneres de veure i desxifrar el món.

Marina.